- Sempre la mateixa història, ja estic fart de caure a l’aigua! Ja ho sé! Combatré l’aigua amb foc!
En Llopis va agafar el seu telèfon d’última generació i va marcar el numero del seu gran amic el Drac Doki.
-Doki! Amic meu! Com estàs? Va dir en Llopis.
-Malament! Que em truquis és senyal que em tocarà el rebre! Cada vegada que em truques em passa alguna cosa!!!! Li va contestar en Doki.
-Mira, aquesta vegada tinc un negoci segur. Es tracta de tres ovelles ... No va tenir temps de continuar, que en Doki li va contestar:
-Tres ovelles, has dit? Per tres ovelles sóc capaç de qualsevol cosa! Tinc una gana que em moro. Porto mesos que només menjo pastanagues.
En Doki vivia a l’altra punta de la comarca i no tenia carnet de conduir, i ja feia molt de temps que no podia volar. Tot i que passava força gana, era un gran bevedor de cervesa i feia un tripot que no el deixava aixecar el vol.
Imagineu-vos l’escena: una autobús aturat a la parada, amb la cua de gent esperant per pujar i aquell rellamp d’animal enganxat a la porta. El conductor cridava que pugés, ell deia que no podia. La gent de dins l’autobús es posava nerviosa i cridaven. Els de fora la parada encara ho estaven més.
-Està massa gras! Va dir una senyora que portava un cabàs d’anar a comprar.
-El que té és el cul gros! Va replicar un jubilat.
-Vol fer el favor d’espavilar-se, va dir el conductor, com a mínim pagui el bitllet. Però crec que li hauré de cobrar doble!
No hi havia manera! La cosa no millorava. La gent s’anava posant nerviosa i cada vegada estaven més enfadats.
Per casualitat, en la mateixa parada hi havia un dels nostres herois: El Toro Basilio! El Toro Basilio no és pas d’aquells que donen massa voltes a les coses. Sempre ha pensat que les solucions expeditives i immediates son les millors.
Així que, sense preguntar-ho dues vegades, li va fer una trussada al cul, de les millors que tenia, les que reserva pels toreos.
-Ozú, vamo, que va a tira er Dra ezte der diablo! Va dir agafant embalada i anant directe al gran cul del pobre Drac Doki.
El Drac va sortir disparat de morros a la finestreta del conductor. Ara pla! El conductor havia quedat a sota el drac, just podia veure la carretera i fer girar el volant per conduir.
El Toro Basilio va pujar a l’autobús i la gent el va aplaudir. Ell, que era més xulo que un vuit, va agafar posat de torero i, saludant al respectable, els va brindar la “faena”.
-Olé, Olé, Olé! Vamo a vé, que le corten las orehas y er rabo!!! Va dir en un acte de xuleria característic en ell.
El conductor va tancar les portes de l’autobús i va anar tirant cap al poble d’en Llopis. El viatge va ser llarg, sobre tot per al pobre drac que se li havia quedat enganxat el cap a la finestreta.
Quan van arribar, el drac tenia problemes per sortir. El Toro, que tenia molt mala bava, li va dir: - Dra, quiere que t’ayude? Te pego un coscorrón en la frente i te surts de cop.
-No farà falta! Va dir el Drac amb una estrebada tant forta que va sortir disparat enrera. Amb tanta força que va fer una voltereta a dins l’autobús i va sortir disparat, anant a parar de morros a terra.
En Llopis va anar a recollir al seu amic accidentat. El pobre drac, mentre s’aixecava , li va dir a en Llopis: - No, si jo ja ho sabia que això acabaria així. I encara no hem ni començat. Ja et dic jo que ni menjarem ovella ni toro i ens tocarà el rebre com sempre.
Quanta raó que tenia el Drac Doki! Però tampoc feia falta ser profeta per endevinar-ho!
Mentre, al corral, les ovelles descansaven tranquil•les, fent la seva migdiada de rigor i la bessi fent-se la manicura .El Gos d’en Ramiro estava intentant engegar la parrilla elèctrica per coure salsitxes però no funcionava.
-Què carai li passa a aquest tros de ...?-El gos va començar a ensumar.
Exactament com li deia el seu olfacte feia olor de Llopis.
-Mireu!!!! Qui es aquell que està al costat d’en Llopis?? Desperta’t Bussi!-diu la Bassi.
-ZZzzzz...Què esta passant?Qui és aquest??-Diu la Bussi estranyada.
El Drac Doki es va senyalar a ell mateix amb cara d’estranyat.
-Ahhhh!!!Una mala manicura!!- Diu la Bessi.
-Tranqui,este er un amio del lobo Lobis,é inofensibo.-diu el toro .
-Carai Basilio! Amic meu! Quant de temps!-Diu el gos.
El toro fa una salutació amb la mà.
-Una cosa Basilio,tu no sabràs pas com funciona aquest tros de ferralla... , dic, aquesta parrilla tan bona que em vas regalar quan vas anar a Andalusia.?-Diu el gos dissimulant perquè ja coneix el seu amic i si li dius una cosa que no li ve de gust sentir ja el tens de morros.
-Ersque no te la regalé yo te la regaló mi primo de barcelona.
-Bé , quina pena! Adéu parrilla!-Diu el Gos encantat de desfer-se d’aquell tros de ferralla.
-No lo quiere yamá? Tengo zu numero.
-No ,no que ja el conec al teu cosí i segur que deu estar molt ocupat.
-Como quiera, ozú.
-Emm...perdona gos,què ara em toca venjar-me.
-D’acord,d’acord com vulguis però que sàpigues que tinc l’ajuda d’un toro d’ Andalusia.
-Ahh...doncs jo també tinc reforços!-Diu el llop amb aires de superioritat.
Us presento el vostre terror,el vostre mal son,el vostre...
-D’acord,d’acord...ens el presentes ja?-diu el gos
-Sí,sí contempleu el meu millor amic...El drac Doki!!!!!!!!!! TACHANNNNNNN!
-Et refereixes a mi?
-Si capsigrany a tu!,ara tenies que rugir i tirar una flamarada al gos que el deixaria negre com el carbó,cremat com el sutge!
-Dons rugeixo i tiro la flamarada ara o desprès?
El gos va tenir una idea:Aixeca les salsitxes a l’alçada de la flamarada i així estaran cuites.
-Ara tros de sabatot!
El gos va punxar una salsitxa amb una forquilla sense que es notes gaire.
El Drac va tirar una flamarada i el gos va fer un pas al costat i va estirar el braç.
Exactament com el gos havia planejat va coure les salsitxes,però el drac no va tenir mes bona idea que menjar-se les salsitxes del gos per fer-lo enfadar.
-QUE FAS RUC????-Va dir el gos.
-Mira Llopis! Ara es el gos el qui treu foc pels queixals i no jo. Què graciós!Podries haver-lo trucat a ell perquè és vengés d’aquell tal Gos d’en Ramiro i no a mi.-diu el drac.
-Doki,Doki,ELL ÉS EL GOS D’EN RAMIRO I ÉS CONTRA QUI ENS HAVÍEM DE VENJAR, ARA ELL ES VENJARÀ DE NOSALTRES!-diu el llop enfadat amb el drac
-Ahh,així que ara correm no?-diu el drac.
-No,mira,si et sembla ens quedem aquí com estàtues.-Diu el llop.
-Jo em pensava que ara teníem que correr.
-Que corris, galifardeu!!-Diu el llop perdent la paciència.
-Pugeu al cotxe i poseu-vos el cinturó amb brillants.-diu la Bessi fent-se la heroïna.
-No gemeguis Basilio ,què ara els podràs estomacar de valent.
-Ara pagareu per les meves salsitxes,això paga.-Diu el gos.
-Et van bé 2€?-diu el drac.
-Que les salsitxes són de les bones!-Diu el gos intentant treure’n més pasta.
-D’acord, té 5€.-Diu el drac.
-I tu què Llopis,no pagues?-Diu el gos.
-Però si jo no he toca’t ni una salsitxa!-diu el Llop intentant escaquejar-se.
-Ja ho sé però tu has portat aquest devorador de salsitxes instantani.
-Aixxx,d’acord.Té 5€.-Diu el llop.
-Gràcies,gràcies.-Diu el gos.
El Doki i en Llopis ja marxaven quan el Toro Basilio va dir:
-Pero nozotro no se les ibamo a darles zu merecio a estos malechores?
-És veritat amic meu. Encara no han après la lliçó.
-Tingues pietat! Estic tant escurat que no tinc ni diners per pagar l’autobús per a tornar a casa!-Diu el Drac per a veure si cola.
El Gos va agafar la cua del Llopis va començar a fer-lo girar a l’aire.
-Pròxima parada:el pont en construcció.
-Ja m’ho imaginava. En fi,el pròxim cap de setmana ja pots fer el que vulguis ,et deixo el dia lliure,gos, que jo em quedaré a casa a descansar.
-Molt amable. Fins el pròxim cap de setmana no,l’altre!
El drac intentava fugir quan va topar amb el toro:
-Pero a onde vas?
-Vaig a casa meva.
-Pero uted no tenia dinero!
-Ja bé,esque ...jo...! La tornada es gratis! Sí,això mateix,és gratis.
-Claroooo, zerá grati porqué te va a ir volando!
-Que amable
Ja teniu el toro agafant el drac i tirant-lo a l’aire.
-Ziempre que envio argo lo envio por correo aereo! Oléeee!!!!
-Gracies! T’enviaré una postal! Que amable, torno a casa i no he pagat res!
El Drac va caure justament de cara a la muntanya de fems del veí del costat,que era pagès.
-Ara ja no em caus tant bé!
I al seu cap li va caure la maleta que es va emportar.
-Ara no em caus gens bé!
El Llopis,com sempre va caure al pont en construcció.
-Mai et fiïs dels amics per solucionar els teus problemes - diu el llop apunt de caure del pont.
Sort que el cap de setmana que ve me l'agafo de vacances!!!! Va exclamar en Llopis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada