Vull donar les gracies a la Martina que l’altre dia em va pintar els dibuixos, també vull donar les gracies a tots els meus seguidors,i a molta gent mès!!!!!!!
Gracies!!!!!!!!!!
Ara us deixem amb el conte:
Una cita pasada per aigua
-Ozú mira como tiene los ojoz la señorita, er preziosa. Ademá e inglesa. -El toro ja torna a estar pensant amb la Margaret.
-Mmm…No sé, crec que no és el teu tipus. -El gos no vol que el toro estigui enamorat de la Margaret, perquè li agrada a ell.
-Zí, creo que puedez tener razón. Pero donde voy a encontrar una que zea de mi tipooooooooooooooooooooooooo…-Diu el toro Basilio sense parar de dir oooooooooooooooooooooooooooooooo…
-Que pasaaaa, aaaaaaaaaaahhhhhhh, vale ja ho veig t’has enamorat a primera vista. -Diu el Gos comprenent-lo -Ai…a mi també em va pasar amb la Margaret…-Diu el Gos (el toro Basilio ja ho sabia que al gos li agradava la Margaret.) -Potser li hauries de preguntar com es diu.
Z...z...zi -Diu el toro anant cap allà.
-Perdoname pero como te llamaz?
-Flo…jeje -Vaja! Sembla que el toro s’ha enamorat d’una vaca.(com és normal)
-Jo m’en vaig…-Diu el gos.
-I tu com et dius? D’on ets?
-Me llamo Basilio. Soy de Andalucía.
-M’encanta Andalucía.
-Ya sé! Por que no quedamos a las 4:00 en el prado para comer hierbah?
-Sí,sembla que el temps està de part nostra.
Mentrestant a la granja…
-Vinga Franç, tens que superar la teva por per les tempestes,per aixó ens hem vestit de pluja.
-Diu la Margaret.
-Avui, no està ploguent ,ja ho pots veuge, el temps esta de la nostra pagt.
-Així podrem fer la dansa de la pluja. -Diu la Bassi.
-O podem fer que el François canti. -Diu la Bessi.
-Jajjjaja ,achhim -Diu la Bussi.
-François, canta’ns una cançoneta, laaa♫ ♬ ♪ ♩ ♭ ♪-Fan les noies.
-D’acogt, llllllllllllllllaaaaaaaaaaaa♬, ehh pegquè nomès em sugt una nota?
-Perquè cantes molt malament-Diu la Bussi- atchum.
Al Prat…
-Ozú te he yevado un ramo de hierba, pruébala.
-Gràcies, eh? S’ ha posat a ploure! Ahh un llamp! Oh, no la meva casa està molt lluny, que farè?
-Puedez venir a la de mi amigo, seguro que no le hará nada.
-Oh, gracies.
Un cop a la casa…
-Ei, hola Basilio, que tal?
-Bien, tengo que pedirte un favor, nos podemos quedar aquí?
-Com que nos?
-Yo y ella.
-Ah, sí clar que sí (total, la casa és d’en François)
-Pii, ppi Ah, ho sento és el meu rellotge, que ja és la hora d’estomacar en Llopis. -Adéu.
-Vámos a ver una peli?
-Sí, és clar.
A l’habitació d’en François..,
-Maman, ahhh, un llamp voi tognag a casa, vui anag amb la meva maman -Crida en François.
-Si aixó és el que vols…No podràs cuidar-me mès i el meu pare tindrà un altre empleat prefe…, aixó no pasarà si et quedes, of course -Aquesta idea feia esgarifar a en François.
-No, no creg que supegage aquesta pog de seguidag.
-Millor -Van dir la Bussi i la Bessi a l’hora.
Mentrestant la Margaret i la Bassi van posar un pla en marxa, el pla era que la Margaret sortís a fora i que amb un projector projectés un llamp que semblès de debó i fer soroll del tró.
I així ho van fer:
-Ah! François ajuda!.
En François va sortir i va salvar a la Margaret, tal com havíen previst.
-François very good! Ja no tens por!
-Estic curat, estic curat! Lllllaaaaaa♬…Eh perqu…
-No! -Van cridar totes alhora -No cantis.
En François va superar la seva por i el Toro Basilio va trovar l’amor.
Fi
