De sobte, el Gos va quedar paralitzat! Hi havia un olor a l’aire, un olor penetrant, ... desagradable. Ja no hi havia cap dubte! Era l’olor del llop Llopis.
En Llopis era un llop al que no li agradava gens banyar-se i per això feia molta pudor. Era una barreja d’olor de suat, d’olor de peus,i a brut. De fet, aviat li tocaria el seu bany anual.
Les tres ovelles també van ensumar alguna cosa. A la Bessi, l’ovella presumida, se li va despintar la ratlla dels ulls. La Bussi va començar a esternudar i a mocar-se. Només a l’ovella Bassi se li va ocórrer de mirar al voltant per trobar d’on venia aquella olor que les feia plorar.
-Cebes! Va exclamar la Bassi.
- Quin horror! Va dir la Bessi – se m’ha despintat la ratlla dels ulls! Quina catàstrofe!!!
- Jo sóc al•lèrgica a les cebes. Va dir la Bussi entre mocs i esternuts.
L’estratègia que s’havia empescat en Llopis per acostar-se a les ovelles era simple. Posaria cebes al voltant d’on pasturaven les ovelles per dissimular la seva olor. Però no havia contat amb que el nas del Gos d’en Ramiro és ultra mega sensible.
El Gos va donar la veu d’alerta a les ovelles:
-Compte que ve el llop!!!! Torneu cap a casa, ràpid!!!!
Les ovelles van sortir corrents. A en Llopis, això de córrer, no li va massa bé. És un llop fumador i de seguida es cansa.
Aquesta vegada no era pas com les altres, aquesta vegada en Llopis volia endur-se alguna cosa a la boca, fos el que fos.
Com que no hi havia ovelles per menjar, va trobar-se amb l’amo del Gos. Va pensar: “ està grassó i sembla que m’atiparé”. Com que l’amo estava despistat pensant en les seves coses ...
-Nyam! Se’l va cruspir d’una queixalada, sense mastegar ni res. Tot a l’estómac.
A més, com que el Gos d’en Ramiro havia anat a acompanyar les ovelles al corral, va fer net de les salsitxes que s’havia preparat per esmorzar.
Les ovelles, que ho havien vist tot des del corral estant, van començar a dir:
-S’ha menjat l’amo, s’ha menjat l’amo!
El Gos d´en Ramiro estava reforçant la porta del corral amb unes fustes, quan va sentir que les ovelles deien:
- I les salsitxes del Gos també!
Això va ser la gota que va fer vessar el vas. Que en Llopis es mengés l’amo, passa, però les seves salsitxes? Això era intolerable! Com podia menjar-se les seves salsitxes?
-Ara veuràs! Va dir el Gos mentre anava en direcció a en Llopis enfurismat.
Entre l’amo i les salsitxes, en Llopis no s’aguantava dret. Així que ja teniu en Llopis estès a terra de panxa enlaire com un galàpat.
El Gos va pensar que tenia que salvar l’amo i que ara era una bona ocasió. Tenia dues opcions. Fer servir el mètode de les set cabretes o el mètode d’en Patufet. Va pensar que el de les cabretes era força desagradable i que era millor el que van utilitzar amb el bou els pares d’en Patufet.
Al Gos se li va ocórrer un pla. Convenceria al llop perquè mengés més salsitxes fins que li vinguessin gasos i fes un pet tan gran que sortissin l’amo i les salsitxes disparades.
-Llop, el teu problema té fàcil solució. Mira noi, el que passa és que no tens prou energia per aixecar-te.
El llop, que no era pas massa intel•ligent, va pensar que el Gos tenia tota la raó.
-Necessito menjar alguna cosa que tingui molta energia per poder aixecar-me. Va dir en Llopis.
-Cap problema, el millor que pots menjar són salsitxes amb mostassa. Moltes salsitxes i molta mostassa. - Va dir-li el Gos - .Si vols jo te les preparo.
-Ets molt amable, Gos. De veritat que m’ajudaries? Va dir en Llopis.
- O hi tant! I va començar a coure salsitxes i a untar-les amb mostassa picant.
El llop se’n va cruspir una dotzena i li feia molt de mal la panxa. El Gos li va insistir, que per anar bé i tenir l’energia que li calia havia d’arribar a les trenta.
Quan en portava vint-i-set, el llop ja suava i el mal de panxa era inaguantable. Va començar a notar que tenia gasos i s’hauria de tirar un pet i al cap d’un moment ja no va poder aguantar més.
Les ovelles, que ho estaven seguint tot atentament, es van posar els cascs reglamentaris anti explosions i es van amagar sota la taula. El Gos les va mirar i els va dir: Traquis que ho tinc tot controlat.
El pet del llop va ser impressionant! Van sortir disparats l’amo i les salsitxes. L’amo va anar a parar just al seu balancí i va decidir que després d’un dia tant dur, era prou hora de descansar i no aixecar-se per res.
Desprès d’això el llop va quedar molt descansat.
-Quin descans, fiuuuu! Tenies raó Gos, ara m’he pogut aixecar sense problema. Per cert, que tens paper de vàter?
Les ovelles van sortir del corral, i l’ovella Bussi va trepitjar una caca del llop.
-Becssss sempre em passa tot a mi! Quin horror. I a més no em puc netejar perquè no tinc mans.
La principal preocupació del Gos era recuperar les seves salsitxes, que havien caigut dins un cubell. Quan les va trobar va pensar: avui dinaré com un rei. Per cert, amb tot això ja és l’hora de dinar.
Quan ja estava entaulat i a punt per començar a menjar, la Bussi li va demanar al Gos que l’ajudés a netejar-se el peu. Com que el Gos d’en Ramiro mai es nega a ajudar a un amic, va deixar les salsitxes al plat i va sortir a fora per netejar-li la pota.
- El que s’ha de fer per les ovelles! Va dir el Gos.
Quan va acabar de netejar la pota de la Bussi, va haver d’anar a netejar el mocador al safareig.
Mentre, a la cuina ... , va aparèixer en Llopis, que s’havia quedat amagat darrera la porta.
-Jajajaja, és la meva ocasió, va dir en Llopis. Estava tot sol davant un plat amb dues magnífiques salsitxes. Les va agafar i va començar a sortir de puntetes per no fer soroll i que no el descobrissin, però ... de sobte:
- On et penses que vas amb les meves salsitxes, malfactor! Dóna-me-les immediatament!!!!
Com que en Llopis ja tenia clar que li tocaria el rebre, li va dir:
-Si, si d’acord, però deixa’m marxar que ja estem en paus.
-En paus? Vine aquí bergant! I el va agafar per la cua.
-O no! Un altre cop no! Va dir en Llopis.
El Gos el va començar a fer rodar per sobre del seu cap i el va llençar, tant fort com va poder. Mentre el llop cridava: Em venjaré!
Com sempre, el llop va anar a parar a sobre el pont en construcció i el va fer caure. Va aterrar al bell mig de l’aigua.
- Me les pagaràs, Gos!!! Al pròxim capítol t’atonyinaré! Buscaré reforços i t’atonyinaré! Sempre vaig a parar a l’aigua i odio banyar-me!!!!!
Continuarà ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada