Hola!! Feia molt de temps que no escrivia, ja ho sé. Però ara ja tenim històries noves!!
La festa
-Ah...-Diu en François sense parar de sospirar.
-Fransis, para de sospirar!
-No em diguis Fransis ho detesto.Ja ho saps
. Foga d'aquí!-Diu en François empipat.-Ah...La Tina,és tan guapa,encara recordo com la vaig conèixer... va ser a la festa de la Margaret, ho recordo com si fos ahir.
-Perquè va ser ahir, Fransis.
-Que no em digus Fransis!!!!!!!
Recordant.....
-Hola, veniu a la meva festa?? recordeu que heu d'anar disfressats i que no se us reconegui, eh??
-Dacogt pego nomes peg vigilarte.- Va dir en François desinteressat de debó.
A la festa tot eren llums de color que anaven canviant, gent amb màscara i amb vestits cars.
La Bessi s'havia vestit d'animadora, la Bassi de princesa i la Bussi de ballarina. A la festa la Bessi va veure una convidada que es lluía més que la Margaret i semblava l'ànima de la festa.
-Això no pot ser, Margaret mira!! - Li va senyalar la convidada amb el pompó.
-Però com! - com s'atreveix!!!! això és una vergonya!!!
Mentrestant va entrar en François i va veure com aquella convidada ballava súper bé. En aquell moment es va enamorar. No va esperar ni un instant i va anar a parlar amb ella.
- Hola guapa- Va dir en François
- Hola, com et dius??- Va dir-li ella
- François, i tu??
- Jo em dic Tina- Va dir la convidada.
- Ara et porto una mica de suc de pinya, espera'm aquí.
La Tina li va contestar amb un somriure.- La Tina era una gosseta amb les orelles cap amunt, cosa que li feia semblar un gat.
El pla que habia traçat la Margaret era infalible, perfecte. La Bassi, disfressada de princesa, pararia les llums, i la música i s'encarregaria te pitjar un botó. La Bessi haviade fer-li un senyal a la Bassi, i ajudar a la Margaret amb el que fos necessari.
-Recordeu noies, l'objectiu: Deixar-la en ridícul el màxim possible, jajaja- Va dir la Margaret,repetint el pla. En aquell moment la Tina parlava amb en François.
- Doncs jo aquesta nit marxo a los Àngles, perquè visc allà, però he vingut aquí uns quants dies perquè m'agradaria viure aquí, però no hi han cases en venta. Es més, només hi han 3 cases allunyades del pobles, que és on vull viure.
- T'entenc, jo tambe vaig tenig que buscag una casa peg viuge aquí. Pego el meu jefe em va regalag una casag a canvi de que li cuides la seva estimada filla.
XOOOOO
F
FFF
- Ahh!! Aigua, el vestit!! No!! Els bitllets d'aviò!! Ara com torno casa¿¿?? Que faré??¿¿ Buahh Buuahh.
La Margaret la mirava i cada cop se sentia més malamet, una cosa semblant els hi passava a la Bessi i la Bassi.
-Han sigut elles, jo ho he vist tot - va dir una senyora molt presumida.
- No podeu demostrar res- Va dir la Bassi.-Nosaltres sóm...
-Culpables!- Va dir la Margaret, si, he sigut jo d'acord?¿
-Però que diu!! S'ha tornat boja?¿- Va dir la Bassi a la Bessi.
- Te raó, sóm culpables!!!- La Bessi s'en va anar corrent, i amb ganes de plorar, i va arribar al lloc on era la Margaret.
-Però que els hi passa?? Que fan??- Es va dir la Bassi a si mateixa.
- Perquè em sento tan malament? He humiliat a un munt de persones a la meva vida, i mai m'he sentit com avui.
Potser et sents culpable, perquè hem ferit els sentiments d'una persona.- va dir la Bessi a la Margaret.- Les persones canvien, saps? Però han d'intentar canviar cap a millor, el que has sentit tu avui és un pas endevant per
a tu.La Bassi es va afegir a la conversació.
- Que us sembla si li fem un regal?
- Si, li podem comprar una camiseta i la potsdeixar dormir a casa teva
- Ok - Va dir la Margaret
Al final tot va acabar bé, la Margaret li va donar el regal i la va deixar viure a casa seva, una aventura més pel gos.
