El gos d'en Ramiro: Una cita pasada per aigua

Vull donar les gracies a la Martina que l’altre dia em va pintar els dibuixos, també vull donar les gracies a tots els meus seguidors,i a molta gent mès!!!!!!!

Gracies!!!!!!!!!!

Ara us deixem amb el conte:

Una cita pasada per aigua

-Ozú mira como tiene los ojoz la señorita, er preziosa. Ademá e inglesa. -El toro ja torna a estar pensant amb la Margaret.

-Mmm…No sé, crec que no és el teu tipus. -El gos no vol que el toro estigui enamorat de la Margaret, perquè li agrada a ell.

-Zí, creo que puedez tener razón. Pero donde voy a encontrar una que zea de mi tipooooooooooooooooooooooooo…-Diu el toro Basilio sense parar de dir oooooooooooooooooooooooooooooooo…

-Que pasaaaa, aaaaaaaaaaahhhhhhh, vale ja ho veig t’has enamorat a primera vista. -Diu el Gos comprenent-lo -Ai…a mi també em va pasar amb la Margaret…-Diu el Gos (el toro Basilio ja ho sabia que al gos li agradava la Margaret.) -Potser li hauries de preguntar com es diu.

Z...z...zi -Diu el toro anant cap allà.

-Perdoname pero como te llamaz?

-Flo…jeje -Vaja! Sembla que el toro s’ha enamorat d’una vaca.(com és normal)

-Jo m’en vaig…-Diu el gos.

-I tu com et dius? D’on ets?

-Me llamo Basilio. Soy de Andalucía.

-M’encanta Andalucía.

-Ya sé! Por que no quedamos a las 4:00 en el prado para comer hierbah?

-Sí,sembla que el temps està de part nostra.

Mentrestant a la granja…

-Vinga Franç, tens que superar la teva por per les tempestes,per aixó ens hem vestit de pluja.

-Diu la Margaret.

-Avui, no està ploguent ,ja ho pots veuge, el temps esta de la nostra pagt.

-Així podrem fer la dansa de la pluja. -Diu la Bassi.

-O podem fer que el François canti. -Diu la Bessi.

-Jajjjaja ,achhim -Diu la Bussi.

-François, canta’ns una cançoneta, laaa♫ ♬ ♪ ♩ ♭ ♪-Fan les noies.

-D’acogt, llllllllllllllllaaaaaaaaaaaa♬, ehh pegquè nomès em sugt una nota?

-Perquè cantes molt malament-Diu la Bussi- atchum.

Al Prat…

-Ozú te he yevado un ramo de hierba, pruébala.

-Gràcies, eh? S’ ha posat a ploure! Ahh un llamp! Oh, no la meva casa està molt lluny, que farè?

-Puedez venir a la de mi amigo, seguro que no le hará nada.

-Oh, gracies.

Un cop a la casa…

-Ei, hola Basilio, que tal?

-Bien, tengo que pedirte un favor, nos podemos quedar aquí?

-Com que nos?

-Yo y ella.

-Ah, sí clar que sí (total, la casa és d’en François)

-Pii, ppi Ah, ho sento és el meu rellotge, que ja és la hora d’estomacar en Llopis. -Adéu.

-Vámos a ver una peli?

-Sí, és clar.

A l’habitació d’en François..,

-Maman, ahhh, un llamp voi tognag a casa, vui anag amb la meva maman -Crida en François.

-Si aixó és el que vols…No podràs cuidar-me mès i el meu pare tindrà un altre empleat prefe…, aixó no pasarà si et quedes, of course -Aquesta idea feia esgarifar a en François.

-No, no creg que supegage aquesta pog de seguidag.

-Millor -Van dir la Bussi i la Bessi a l’hora.

Mentrestant la Margaret i la Bassi van posar un pla en marxa, el pla era que la Margaret sortís a fora i que amb un projector projectés un llamp que semblès de debó i fer soroll del tró.