Hola!! Feia molt de temps que no escrivia, ja ho sé. Però ara ja tenim històries noves!!

Us deixo amb aquesta:

La festa

-Ah...-Diu en François sense parar de sospirar.

-Fransis, para de sospirar!

-No em diguis Fransis ho detesto.Ja ho saps

. Foga d'aquí!-Diu en François empipat.-Ah...La Tina,és tan guapa,encara recordo com la vaig conèixer... va ser a la festa de la Margaret, ho recordo com si fos ahir.

-Perquè va ser ahir, Fransis.

-Que no em digus Fransis!!!!!!!

Recordant.....

-Hola, veniu a la meva festa?? recordeu que heu d'anar disfressats i que no se us reconegui, eh??

-Valleee, vinc.- Diu el gos fent-se el desinteressat per impressionar a la Margaret.

-Dacogt pego nomes peg vigilarte.- Va dir en François desinteressat de debó.

A la festa tot eren llums de color que anaven canviant, gent amb màscara i amb vestits cars.

La Bessi s'havia vestit d'animadora, la Bassi de princesa i la Bussi de ballarina. A la festa la Bessi va veure una convidada que es lluía més que la Margaret i semblava l'ànima de la festa.

-Això no pot ser, Margaret mira!! - Li va senyalar la convidada amb el pompó.

-Però com! - com s'atreveix!!!! això és una vergonya!!!

Mentrestant va entrar en François i va veure com aquella convidada ballava súper bé. En aquell moment es va enamorar. No va esperar ni un instant i va anar a parlar amb ella.

- Hola guapa- Va dir en François

- Hola, com et dius??- Va dir-li ella

- François, i tu??

- En François es va posar vermell, però la convidada no se'n va adonar.

- Jo em dic Tina- Va dir la convidada.

- Ara et porto una mica de suc de pinya, espera'm aquí.

La Tina li va contestar amb un somriure.- La Tina era una gosseta amb les orelles cap amunt, cosa que li feia semblar un gat.

El pla que habia traçat la Margaret era infalible, perfecte. La Bassi, disfressada de princesa, pararia les llums, i la música i s'encarregaria te pitjar un botó. La Bessi haviade fer-li un senyal a la Bassi, i ajudar a la Margaret amb el que fos necessari.

-Recordeu noies, l'objectiu: Deixar-la en ridícul el màxim possible, jajaja- Va dir la Margaret,repetint el pla. En aquell moment la Tina parlava amb en François.

- Doncs jo aquesta nit marxo a los Àngles, perquè visc allà, però he vingut aquí uns quants dies perquè m'agradaria viure aquí, però no hi han cases en venta. Es més, només hi han 3 cases allunyades del pobles, que és on vull viure.

- T'entenc, jo tambe vaig tenig que buscag una casa peg viuge aquí. Pego el meu jefe em va regalag una casag a canvi de que li cuides la seva estimada filla.

XOOOOO

F

FFF

- Ahh!! Aigua, el vestit!! No!! Els bitllets d'aviò!! Ara com torno casa¿¿?? Que faré??¿¿ Buahh Buuahh.

La Margaret la mirava i cada cop se sentia més malamet, una cosa semblant els hi passava a la Bessi i la Bassi.

-Han sigut elles, jo ho he vist tot - va dir una senyora molt presumida.

- No podeu demostrar res- Va dir la Bassi.-Nosaltres sóm...

-Culpables!- Va dir la Margaret, si, he sigut jo d'acord?¿

-Però que diu!! S'ha tornat boja?¿- Va dir la Bassi a la Bessi.

- Te raó, sóm culpables!!!- La Bessi s'en va anar corrent, i amb ganes de plorar, i va arribar al lloc on era la Margaret.

-Però que els hi passa?? Que fan??- Es va dir la Bassi a si mateixa.

- Perquè em sento tan malament? He humiliat a un munt de persones a la meva vida, i mai m'he sentit com avui.

Potser et sents culpable, perquè hem ferit els sentiments d'una persona.- va dir la Bessi a la Margaret.- Les persones canvien, saps? Però han d'intentar canviar cap a millor, el que has sentit tu avui és un pas endevant per

a tu.

La Bassi es va afegir a la conversació.

- Que us sembla si li fem un regal?

- Si, li podem comprar una camiseta i la potsdeixar dormir a casa teva

- Ok - Va dir la Margaret

Al final tot va acabar bé, la Margaret li va donar el regal i la va deixar viure a casa seva, una aventura més pel gos.

Una cita pasada per aigua

Vull donar les gracies a la Martina que l’altre dia em va pintar els dibuixos, també vull donar les gracies a tots els meus seguidors,i a molta gent mès!!!!!!!

Gracies!!!!!!!!!!

Ara us deixem amb el conte:

Una cita pasada per aigua

-Ozú mira como tiene los ojoz la señorita, er preziosa. Ademá e inglesa. -El toro ja torna a estar pensant amb la Margaret.

-Mmm…No sé, crec que no és el teu tipus. -El gos no vol que el toro estigui enamorat de la Margaret, perquè li agrada a ell.

-Zí, creo que puedez tener razón. Pero donde voy a encontrar una que zea de mi tipooooooooooooooooooooooooo…-Diu el toro Basilio sense parar de dir oooooooooooooooooooooooooooooooo…

-Que pasaaaa, aaaaaaaaaaahhhhhhh, vale ja ho veig t’has enamorat a primera vista. -Diu el Gos comprenent-lo -Ai…a mi també em va pasar amb la Margaret…-Diu el Gos (el toro Basilio ja ho sabia que al gos li agradava la Margaret.) -Potser li hauries de preguntar  com es diu.

        Z...z...zi -Diu el toro anant cap allà.

-Perdoname pero como te llamaz?

-Flo…jeje -Vaja! Sembla que el toro s’ha enamorat d’una vaca.(com és normal)

-Jo m’en vaig…-Diu el gos.

-I tu com et dius? D’on ets?

-Me llamo Basilio. Soy de Andalucía.

-M’encanta Andalucía.

-Ya sé! Por que no quedamos a las 4:00 en el prado para comer hierbah?

-Sí,sembla que el temps està de part nostra.

Mentrestant a la granja…

-Vinga Franç, tens que superar la teva por per les tempestes,per aixó ens hem vestit de pluja.

 -Diu la Margaret.

-Avui, no està ploguent ,ja ho pots veuge, el temps esta de la nostra pagt.

-Així podrem fer la dansa de la pluja. -Diu la Bassi.

-O podem fer que el François canti. -Diu la Bessi.

-Jajjjaja ,achhim -Diu la Bussi.

-François, canta’ns una cançoneta, laaa♫ ♬ ♪ ♩ ♭ ♪-Fan les noies.

-D’acogt, llllllllllllllllaaaaaaaaaaaa♬, ehh pegquè nomès em sugt una nota?

-Perquè cantes molt  malament-Diu la Bussi- atchum.

Al Prat…

-Ozú te he yevado un ramo de hierba, pruébala.

-Gràcies, eh? S’ ha posat a ploure! Ahh un llamp! Oh, no la meva casa està molt lluny, que farè?

-Puedez venir a la de mi amigo, seguro que no le hará nada.

-Oh, gracies.

Un cop a la casa…

-Ei, hola Basilio, que tal?

-Bien, tengo que pedirte un favor, nos podemos quedar aquí?

-Com que nos?

-Yo y ella.

-Ah, sí clar que sí (total, la casa és d’en François)

-Pii, ppi Ah, ho sento és el meu rellotge, que ja és la hora d’estomacar en Llopis. -Adéu.

-Vámos a ver una peli?

-Sí, és clar.

A l’habitació d’en François..,

-Maman, ahhh, un llamp voi tognag a casa, vui anag amb la meva maman -Crida en François.

-Si aixó és el que vols…No podràs cuidar-me mès i el meu pare tindrà un altre empleat prefe…, aixó no pasarà si et quedes, of course -Aquesta idea feia esgarifar a en François.

-No, no creg que supegage aquesta pog de seguidag.

-Millor -Van dir la Bussi i la Bessi a l’hora.

Mentrestant la Margaret i la Bassi van posar un pla en marxa, el pla era que la Margaret sortís a fora i que amb un projector projectés un llamp que semblès de debó i fer soroll del tró.

I així ho van fer:

-Ah! François ajuda!.

En François va sortir i va salvar a la Margaret, tal com havíen previst.

-François very good! Ja no tens por!

-Estic curat, estic curat! Lllllaaaaaa♬…Eh perqu…

-No! -Van cridar totes alhora -No cantis.

En François va superar la seva por i el Toro Basilio va trovar l’amor.

Fi

El ROBI-R4

El ROBI-R4 

Senyors i senyores, els presento l’únic robot que fa tot el que tu dius: El ROBI-R4 digues-li el que vulguis i tachan !! Ja ho tens. L’únic robot està a casa de la Margaret Saint-James. I aquí acaba el nostre programa”Robots impossibles d’aconseguir”

-Jo el vull, jo el vull. Podria estomacar al Llopis sense deixar de menjar salsitxesss… - Diu el Gos sense deixar de somiar.

-Psss…A mi no m’agradaria pas, aquest robot no et pot dir lo guapa que ets, i si t’ho diu, t’ho diu perquè li has ordenat i no perquè ho siguis, aiii…la teva vida seria una mentida…- Diu la Bessi sense parar de xerrar, i xerrar, i xerrar…

-Bla bla bla. Parla,  parla que no et faré cas.

A casa del Llopis:

-He d ‘ aconseguir aquest robot! Podria estomacar al gos i ell no m’estomacaria. I a més construiria el pont amb construcció i així si m’hi caigués no em farien crits!

A casa la margaret:

-Margaret, bufona em dones el teu robot ?? - diu el Llopis tot formal.

-Ohh , ja que m’ho demanes així… No! , Següent !! - crida la Margaret.

-Margaret , alias: la mÉs guapa de la nostra galaxia, perfavor, em dones el robot??? - Diu el gos intentant convencer-la.

-No, només el donaré a les meves amigues. Ah, si Bassi, avui festa de pijames a casa meva !

A la festa de pijames:

_Crec que han trucat , qui pot ser ??

-Hola em dic Marie-Isabelle i sóc d ‘ Anglaterra -Diu el gos fent-se passar per una gossa refinafa d’Anglaterra.

-Jo em dic Pauline le doggui i sóc també d’Anglaterra.

-Waw! La famosa cantant de pop animal!! - Diu la Bessi fent veure que no havia notat res.

-Si tu ho dius…Dic ! Sí! - Diu la Bassi

-Segurament si em faig una foto sortiré amb els ulls tancats, o estornudant…-Diu la pessimista de la Bussi

-Passi, passi, i vostè també senyoreta Marie –Isabelle. Com vostès són angleses no els importarà parlar amb anglès.

-No, és clar que no - responen els dos a la vegada

-Ok. Ladies I am very grateful that you are here and hope you stay, you can sleep here if you have no problem, of course.
For sure, just only one may left with the robot. (vol dir: Senyores estic molt agraïda  que estigueu aquí i espero que us podeu quedar a dormir aquí, si no teniu cap problema ,és clar.

Aixó si ,només una de les dues es podrà quedar amb el robot).

-Si, volem dues torrades amb mel - Diu el gos sense entendre res.

-Jo la vull amb melmelada, gràcies. - diu el Llopis.

-D’acord, vinga Bassi, Bessi i Bussi anem a preparar-los les torrades.

A la cuina:

-Us heu adonat que són el Gos i el Llop, veritat?

-Sí, i no és gens guai . - Diu la Bussi pensant que és guai.

-Si dius guai, ja no sembla guai - Diu la Bassi donant-se importància.

-Bé, com que aquells dos no poden estar junts en una sala més de 20 min. he traçat una pla, però el pla no va d ’això - Diu la Bessi.

I es va posar a xiuxiuejar entre les noies.

-Al menjador:

-Noies hem pensat que us agradaria fer-vos un pentinat de moda.

-La veritat és … - Va dir el Gos

-Sí, si que volem! - Diu el llopis posat en el seu personatge – Una diva del pop ha de  mantenir el seu cabell amb pentinats de debó.

-Però mentre els pentinaven als dos se ‘ ls van caure les perruques.

El Gos sense pensar-so dues vegades va començar a lluitar contra el Llopis.

-Tu! Gràcies a tu ens han descobert! Ja mai podré tenir el ROBI-R4.

-Volieu el Robot? Jo em pensava que volieu espiar!

I nosltres - van respondre les ovelles a la vegada.

-Volem el robot. Però com només n’hi ha un , hem de  decidir qui se ‘ l queda. - va dir el gos.

-Nooo, n’hi han dos. Un està a l’habitació d’en François i l’altre a la meva. Us els podeu quedar. No els faré servir per res. Teniu.

-Gràcies Margaret. Em sembla que ploraré d’alegria .buahhh !!!!!!!!!…

-Els gossos com jo no ploren, d ‘ acord, si que  ploren!!!!!!!!- diu el gos

Fi

L’aniversari de la bessi

- Avui és el meu aniversari! - Diu la Bessi sense que ningú la senti. - A veure que m’han preparat per esmorzar els meus amics que MAI obliden el meu aniversari!

Però en lloc d’esmorzar la Bessi va trobar una nota que deia:

Estimada Bessi:

Avui no podré ser aquí a l’hora d’esmorzar perquè he d’anar a comprar-me pinta ungles, ens veiem més tard.

Margaret

- No passa res, la Margaret deu voler estar guapa per la meva festa d’aniversari. Bé, aniré a veure si les meves amigues inseparables hi són o se n’han anat a comprar-me coses pel meu cumple

!!!! - 

Així que es va dirigir a la granja però, va trobar una altra nota:

Estimada Bessi:

Sento no poder estar aquí però avui tenia un cupó de descompte per al forn. Avui em donaven un brioix gratis!!

Adéu,

Bassi

Bueno, que hi farem, encara em queden amics però en aquell moment va rebre un missatge:

Bessi no puc estr aki prke tinc visita al mtge.

Fins dspres,

Bussi

-Aiii, encara em queda el gos.-Però va rebre una carteta dient:

Bessi, avui vaig a estomacar al llop així que no podré estar aquí

Adéu

Gos d’en Ramiro (no m’obliguis a escriure el meu nom oficial: Pillo)

-I ara que hi faré només tinc en Fra…

De cop i volta va sonar el mòbil:

-Bessi no podré venir, la meva família m’ha convidat a menjar un croissant. Adéu.

-Sí, ara no tinc ningú. bu…buu..buahh… ESPErA! No puc plorar o s’em correrà el rímel.

-La Bessi va córrer desesperada al corral, però es van obrir totes les llums i van saltar tots i van cridar:

-Feliç 

Aniversari!!

-No m’ho puc creure!!

-Bé reineta meva ,creu-t’ho, perquè és veritat. En fi, anem amb els regals.

Tots es van col·locar en fila i li van entregar els regals.

-La Margaret li va regalar un eriçó (molt de moda)

-La Bussi un val per un spa i un bolígraf.

-La Bassi un porquet (l’última sensació)

-El Gos una bufanda

-El François un barret de marca

-El Llopis un pinta ungles

-I el toro Basilio unes sabates de taló.

-Has de donar-li les gràcies al teu pare. Ell ho ha organitzat tot.

-Tens raó ara el truco. Papa, gràcies, tu ho has organitzat, no??

-Sí, la teva mare i jo et felicitem, però la teva mare ha anat a comprar. Quan arribi li diré que et truqui.

Felicitats!!